Iraia Asteinza és natural de Bermeo des de l’any 1999 i hem tingut el plaer de poder compartir amb ella els últims quatre anys de la seva vida mentre ha estat a Unihabit Girona. Iraia ha estudiat Biologia a la Universitat de Girona.
Iraia és una llar allà on va. La familiaritat, entusiasme i felicitat que desprèn et captiva i genera un ambient únic que t’abraça i t’acull des del primer instant.
Ara, quatre anys després del seu primer dia a Unihabit, ens dona el seu punt de vista sobre la seva adaptació, la ciutat, la Universitat de Girona i Unihabit-Girona.
Amb molta nostàlgia i agraïment per tots els moments viscuts, donem pas a aquesta nova edició d’Unitalks.
- Què estudies?
Actualment estudio Biologia a la Universitat de Girona.
- Quant temps fa que estàs a Unihabit?
Aquest és el meu quart i últim any a Unihabit. Vaig començar a primer de carrera i fins al dia d’avui.
- Quins hobbies tens a Girona? Són els mateixos de quan vas aterrar?
M’agrada llegir, passejar i fer esport a vegades. També toco la guitarra i l’ukelele, que me’ls vaig emportar de casa i a vegades m’agrada tocar.
Al meu entendre, tothom que pugui ha d’aprofitar i viure aquesta etapa perquè aprens molt i és una experiència de maduració i evolució personal que t’aporta moltes coses positives.
- Quin és el teu grup de música preferit?
M’és difícil escollir un, la veritat, però escolto rock català i basc i pop en anglès, una mica de tot.
- En quin moment decideixes estudiar lluny de casa?
Vaig intentar entrar a la Universidad del País Vasco, però no em va donar la nota i llavors vaig estar buscant dins d’Espanya on podia estudiar Biologia, ja que és vocacional. Quan vaig trobar Girona, no ho vaig dubtar i em vaig venir.
- Què és el que et feia més por abans de venir?
Al principi, el que em feia més esglai era l’idioma, ja que vaig passar d’estudiar en euskera a estudiar en català i pensava que no l’entendria. Encara que se’m va fer una mica dur al principi, al final li vaig pillar “el truc” i en estar rodejada d’amics que parlen en català acabes per entendre’l perfectament amb molta facilitat.
- Com és viure lluny de la família?
A vegades trobo a faltar als pares i als amics de Bermeo. No obstant això, l’experiència és positiva. En la meva opinió, tothom que pugui ha d’aprofitar i viure aquesta etapa perquè aprens molt i és una experiència de maduració i evolució personal que t’aporta moltes coses positives.
- Què és el que més trobes a faltar de casa teva?
Sobretot, als meus pares. La sensació d’arribar a casa quan has tingut un dia dur, explicar-ho i sentir el seu suport, no té preu. Tot i això, aquí hi ha grans persones que s’acaben convertint en grans amics i en la teva família, ja que pots comptar amb ells per a tot.
- Com et planteges el futur quan acabis el grau? Què t’agradaria fer?
M’agradaria fer dos màsters; un especialitzat i un altre de docent. Vull intentar trobar feina del que he estudiat i m’encantaria tenir un ofici que em permeti viatjar.
- Tens algun lema de vida o mantra?
És important gaudir de cada moment. A vegades, acostumem a no donar importància a petites coses o tendim a viure molt de pressa, encegats en alguna cosa i després se’ns oblida desconnectar sense gaudir del moment.
- Què és el que més t’agrada de Girona? Coneixies la ciutat?
És una ciutat petita que em recorda al meu poble, ja que pots arribar caminant a gairebé tot arreu. No hi tinc la sensació d’angoixa, com podries trobar a una ciutat gran, i valoro molt el proper que són els veïns de Girona, sens dubte.
- Tens algun racó preferit a la ciutat?
M’agrada molt la Catedral. La primera vegada em va sorprendre molt, té una màgia especial i molt característica.
- Com vas descobrir Unihabit?
Segons van sortir les notes de selectivitat, vaig veure que entrava a la Universitat de Girona i vaig començar a buscar ràpidament per internet on podia venir a viure. Llavors va ser quan vam trobar Unihabit i no vam dubtar en trucar i demanar informació. Em vaig sentir molt ajudada des del primer moment.
- Com recordes la teva adaptació?
Recordo que va ser molt fàcil perquè des del primer moment vaig conèixer a gent superoberta i extravertida. A més, la veritat és que a mi mai m’ha costat fer amics, però va anar tot rodat, no em va costar gens adaptar-me.
- Què és el que més t’agrada d’Unihabit?
El que més m’agrada d’Unihabit és la proximitat que transmeten. Al final, és com una gran família i, m’han ofert seguretat i comoditat des del primer moment. Sempre que necessitis qualsevol cosa pots comptar amb ells.
- Com t’organitzes els teus estudis als habitatges universitaris?
Normalment quan arribo de classe vaig directament a la sala comuna. Allà normalment hi ha gent i aprofito per socialitzar una mica. Llavors, una vegada estic allí, ja aprofito per fer els deures i treballs i em poso a estudiar si tinc exàmens.
- Quins moments recordes amb especial estima a Unihabit?
Tinc molt afecte a les festes que organitzem. Allà sempre coneixes a gent nova i t’ho passes genial. És una gran forma de desconnectar de l’estrès generat pels estudis i una forma molt divertida de passar l’estona.
- Tens algun racó preferit a la residència?
Tinc varis. Les campes de davant la residència, la pista de vòlei o, fins i tot, la sala comuna, ja que pots estar allà tranquil·lament o estar amb els companys. A les campes pots desconnectar i xerrar a l’aire lliure.
- Com és el teu dia a Unihabit?
El meu dia a Unihabit consisteix a despertar-me, esmorzar i anar a la universitat si tinc classe. Llavors torno a l’hora de dinar, si tinc pràctiques torno a la universitat de nou i, si no, baixo a la sala comuna, faig les tasques que tingui pendents i torno a l’habitació a descansar.
- Quin consell donaries a algú que s’està plantejant viure a una residència universitària?
El consell principal és que no tinguin por de marxar i conèixer gent nova. Que sigui obert i gaudeixi d’aquesta experiència perquè només ho viurà una vegada i és important que cadascú ho visqui a la seva manera.
- Vols enviar algun missatge a futurs residents?
Sobretot, que gaudeixin del moment i que es deixin portar, que coneguin a gent i gaudeixin de l’experiència.
