Consells pels estudiants universitaris que volen cuidar la seva salut emocional en el context post pandèmia

Des de principis del mes de març del passat 2020 estem immersos en una situació completament nova i desconeguda per a qualsevol de nosaltres i per tant, qualsevol consell pels estudiants és benvingut per encarar aquesta nova realitat. El confinament, les restriccions de mobilitat i llibertat, i la normalitat com fins aleshores la coneixíem havia de canviar, tocava tancar-se, per un mateix i pels altres. Alguns termes que fins aleshores només coneixíem gràcies a la ciència-ficció s’han convertit en el nostre dia a dia.

Va arribar el punt de desconstruir-se, d’acceptar que ningú tenia el control i de fer el millor possible, entre tots, aprenent dels errors i mirant endavant.

Tal com dèiem, el que havia de ser un tancament de dues setmanes, s’ha acabat convertint en un escenari de restriccions constants durant més d’un any i la llum del final del túnel encara no resulta clara del tot, ja que no es preveu un punt final per aquesta situació.

Ara per ara, toca seguir vivint en una incertesa constant, procurant aprendre, interioritzant, adaptant-nos i complint les noves normes que apareixen cada poques setmanes. “Mal de molts, consol de tots” que solen dir, però és una realitat que no afecta a tothom de la mateixa manera. Hi ha etapes de la vida que són vitals per a la formació de les persones i l’adolescència i l’etapa d’entrada a l’edat adulta que transcorre a cavall entre l’institut, les escoles de formació no obligatòria i les universitats són un pilar fonamental en la construcció personal de cada individu. D’aquí la importància de recollir consells pels estudiants per tal de fer-los més lleugera aquesta situació que estem vivint.

Quan ens trobem davant d’aquestes situacions noves, el més important és ser flexibles i innovadors per intentar adaptar-nos-hi i viure-ho de la millor manera possible. De la mà de totes les crisis arriben oportunitats per renovar, reconstruir i repensar. No obstant això, cal temps per entendre aquesta situació.

Segons dades oficials d’AROPE, la taxa de risc de pobresa o exclusió social indica que la població vulnerable a Espanya arriba al 26% i, concretament en dones assoleix el 27%.

En el cas de les adolescents menors de setze anys s’enfila fins al 29% i en el de les joves d’entre 16 i 29 anys s’arriba al 37.2% de risc. La situació de vulnerabilitat en què Espanya es troba és més elevada que la mitjana de la resta d’Europa.

Un dels problemes principals és que l’educació s’ha vist interrompuda i les estructures de protecció de la infància s’han vist alterades, ja que moltes famílies poden veure’s sotmeses a càrregues molt importants en l’àmbit sanitari o econòmic. És per aquest motiu que existeix un perill real sobre un augment de l’abandonament escolar primerenc i Espanya lidera aquesta taxa dins la Unió Europea.

Tanmateix, les nenes, nens i adolescents poden experimentar majors nivells d’ansietat, por i preocupació en la situació actual. El 2018, un 30% del jovent va reportar algun tipus de problema de salut mental. Especialment les joves, amb un 33%, per sobre del 23% reportat en joves.

Això no obstant, els trastorns de la salut mental infantils estudiats presenten una major incidència en nois excepte en casos de depressió o ansietat que són més comuns en noies.

Els principals riscos als quals s’enfronten els adolescents són aquells relacionats amb l’aïllament social, la pressió de grup en conductes de risc que augmenta el consum d’alcohol i drogues o l’assetjament a través de les xarxes socials, entre d’altres. Els espais d’ensenyament són essencials per combatre aquestes situacions i per divulgar consells pels estudiants que es trobin en aquestes circumstàncies.

En primer lloc, són espais d’inclusió social i socialització. Tanmateix, però, ofereixen protecció i doten d’eines el jovent a fi de generar una imatge positiva de si mateixos a través d’habilitats socials i competències pel desenvolupament personal. Seguidament, en aquests espais apareixen figures de referència motivadores que poden arribar a ser models positius de creixement personal.

La salut emocional dels i les més joves depèn en gran part d’aquests espais, ja que els atorguen responsabilitat social i autonomia. En canvi, l’adolescent que no se sent protagonista pel que fa a la interacció amb el seu entorn està en risc de patir una forta crisi existencial. Finalment, els espais educatius ofereixen afecte i suport per les famílies en risc d’exclusió social i una oportunitat pels infants d’aquestes.

Diferents estudiants ens van voler compartir el seu punt de vista sobre els efectes de la pandèmia i com ho han viscut en primera persona.

Al capdavall, no hem d’oblidar que aquesta generació s’ha criat a remolc de la crisi del 2008 des que tenen ús de raó, s’enfronta a un 40% d’atur juvenil i ha viscut una pandèmia d’abast global que deixa entreveure una segona crisi mundial en poc més de deu anys.

Fa uns anys es criticava el jovent i a alguns se’ls va batejar com a “Ni-Nis”, concepte que es referia al fet que ni treballaven ni estudiaven, en comptes de crear polítiques que facilitessin la cerca de feina dels més joves.

Si alguna cosa hem après d’aquesta situació, és que hem de garantir el dret de l’educació i assegurar-nos que tots i totes les joves tinguin accés a aquesta oportunitat. Sobre les espatlles dels educadors recau una tasca important per saber adaptar-se, per seguir motivant i seguir essent una figura de referència per a les noves generacions.

Aquesta pandèmia ha evidenciat, encara més, el tabú social i la immaduresa existent en matèria de salut mental en aquest país. Espanya actualment té la taxa de professionals més baixa per cada 100.000 habitants de la Unió Europea, que és de 50 i nosaltres ens trobem a 15,4. Països com Itàlia, Alemanya o França tenen la mitjana a 55,7,144,9 i 173,6, respectivament.

Jordi Blanch, director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, adverteix que la millora de plantilles no començarà a arribar fins al 2023. No obstant això, cal una vinculació ràpida i fluida des de les infermeres cap a psicologia clínica o psiquiatria per garantir i protegir la salut emocional del jovent. Ara més que mai, la salut emocional ha de ser un dret i no un privilegi.

Ara fa poc més d’un any, quan esclatava la crisi sanitària causada per la COVID-19 ja es vaticinava una crisi transversal que acabaria estenent-se pels àmbits econòmic i social. Per sortir d’aquest atzucac és imprescindible que tots els actors econòmics, socials i també les administracions hi posin el seu granet de sorra a fi de reconduir la situació. Des d’Unihabit ens sentim interpel·lats per al moment i oferim el millor de nosaltres als universitaris i universitàries per garantir-los una estada òptima i el màxim normal possible en el context actual. Ens posem a disposició dels futurs universitaris per donar-los tots els consells pels estudiants que acumulen després d’anys de trajectòria en el sector. Contacteu amb nosaltres al 935 953 953 o bé a info@unihabit.com.