Analitzem l’impacte que ha causat l’aïllament en la salut mental i emocional dels estudiants

Des de principis del mes de març del passat 2020 estem immersos en una situació completament nova i desconeguda per a qualsevol de nosaltres i per tant, qualsevol consell pels estudiants és benvingut per encarar aquesta nova realitat. El confinament, les restriccions de mobilitat i llibertat, i la normalitat com fins aleshores la coneixíem havia de canviar, tocava tancar-se, per un mateix i pels altres. Alguns termes que fins aleshores només coneixíem gràcies a la ciència-ficció s’han convertit en el nostre dia a dia.

Va arribar el punt de desconstruir-se, d’acceptar que ningú tenia el control i de fer el millor possible, entre tots, aprenent dels errors i mirant endavant.

Tal com dèiem, el que havia de ser un tancament de dues setmanes, s’ha acabat convertint en un escenari de restriccions constants durant més d’un any i la llum del final del túnel encara no resulta clara del tot, ja que no es preveu un punt final per aquesta situació.

Ara per ara, toca seguir vivint en una incertesa constant, procurant aprendre, interioritzant, adaptant-nos i complint les noves normes que apareixen cada poques setmanes. “Mal de molts, consol de tots” que solen dir, però és una realitat que no afecta a tothom de la mateixa manera. Hi ha etapes de la vida que són vitals per a la formació de les persones i l’adolescència i l’etapa d’entrada a l’edat adulta que transcorre a cavall entre l’institut, les escoles de formació no obligatòria i les universitats són un pilar fonamental en la construcció personal de cada individu. D’aquí la importància de recollir consells pels estudiants per tal de fer-los més lleugera aquesta situació que estem vivint.

Els joves: un col·lectiu altament vulnerable i sensible vers l’exclusió social

consells pels estudiants

Quan ens trobem davant d’aquestes situacions noves, el més important és ser flexibles i innovadors per intentar adaptar-nos-hi i viure-ho de la millor manera possible. De la mà de totes les crisis arriben oportunitats per renovar, reconstruir i repensar. No obstant això, cal temps per entendre aquesta situació.

Segons dades oficials d’AROPE, la taxa de risc de pobresa o exclusió social indica que la població vulnerable a Espanya arriba al 26% i, concretament en dones assoleix el 27%.

En el cas de les adolescents menors de setze anys s’enfila fins al 29% i en el de les joves d’entre 16 i 29 anys s’arriba al 37.2% de risc. La situació de vulnerabilitat en què Espanya es troba és més elevada que la mitjana de la resta d’Europa.

Un dels problemes principals és que l’educació s’ha vist interrompuda i les estructures de protecció de la infància s’han vist alterades, ja que moltes famílies poden veure’s sotmeses a càrregues molt importants en l’àmbit sanitari o econòmic. És per aquest motiu que existeix un perill real sobre un augment de l’abandonament escolar primerenc i Espanya lidera aquesta taxa dins la Unió Europea.

Tanmateix, les nenes, nens i adolescents poden experimentar majors nivells d’ansietat, por i preocupació en la situació actual. El 2018, un 30% del jovent va reportar algun tipus de problema de salut mental. Especialment les joves, amb un 33%, per sobre del 23% reportat en joves.

Això no obstant, els trastorns de la salut mental infantils estudiats presenten una major incidència en nois excepte en casos de depressió o ansietat que són més comuns en noies.

Consells pels estudiants: els principals riscos als quals s’enfronten com a joves

Els principals riscos als quals s’enfronten els adolescents són aquells relacionats amb l’aïllament social, la pressió de grup en conductes de risc que augmenta el consum d’alcohol i drogues o l’assetjament a través de les xarxes socials, entre d’altres. Els espais d’ensenyament són essencials per combatre aquestes situacions i per divulgar consells pels estudiants que es trobin en aquestes circumstàncies.

En primer lloc, són espais d’inclusió social i socialització. Tanmateix, però, ofereixen protecció i doten d’eines el jovent a fi de generar una imatge positiva de si mateixos a través d’habilitats socials i competències pel desenvolupament personal. Seguidament, en aquests espais apareixen figures de referència motivadores que poden arribar a ser models positius de creixement personal.

La salut emocional dels i les més joves depèn en gran part d’aquests espais, ja que els atorguen responsabilitat social i autonomia. En canvi, l’adolescent que no se sent protagonista pel que fa a la interacció amb el seu entorn està en risc de patir una forta crisi existencial. Finalment, els espais educatius ofereixen afecte i suport per les famílies en risc d’exclusió social i una oportunitat pels infants d’aquestes.

Donem la paraula als joves: com ho estan vivint?

Diferents estudiants ens van voler compartir el seu punt de vista sobre els efectes de la pandèmia i com ho han viscut en primera persona.

  • Efectes personals. Quan van ser preguntats sobre si la pandèmia havia modificat els seus gustos i interessos, gairebé un 80% va respondre que sí. Tanmateix, un 52,3% va admetre que durant aquest període han canviat els seus interessos i aficions.

    Això és, sense cap mena de dubte, el que millor defineix aquesta generació: la capacitat d’emmotllar-se per conèixer i aprendre, per difícil i desconeguda que sembli la situació.

  • Efectes en els estudis. Pel que fa als estudis, fins a un 46,1% accepta que ha vist disminuït el seu interès en la formació. Tan sols un 16,4% d’estudiants explica que els han augmentat les ganes en aquest sentit.

    No obstant això, prop d’un 60% no s’ha plantejat deixar o canviar d’estudis en aquesta situació i ha seguit amb el seu dia a dia adaptant-se a les condicions i metodologies que, fins aleshores, eren noves i totalment minoritàries.

consells pels estudiants
  • Efectes emocionals. Les restriccions proposades per part del Govern amb motiu de la pandèmia han tingut uns efectes directes en la salut emocional dels adolescents. Un 49,2% ha admès sentir-se especialment irritable des de l’inici de la crisi sanitària mentre que un 46,1% ha detectat sentiments de desesperança. Tanmateix, un 54% dels enquestats i enquestades admet l’aparició o l’augment de pensaments tòxics al llarg de l’últim any.

    En relació amb aquesta dada, observem que hi ha un 28% d’universitaris i universitàries que han vist disminuïda la seva autoestima. Això no obstant, hi ha un 13% que ha admès que aquesta etapa els ha augmentat l’autoestima. Molt probablement això té a veure amb el fet que han modificat les seves aficions durant la pandèmia i han optat per seguir un dels consells pels joves més estesos: aprendre i formar-se en el marc d’una mentalitat positiva i sana.

    Tot i detectar aquest augment de pensaments tòxics, un 54% no ha considerat demanar ajuda professional. Aquesta dada reflecteix que, encara avui en dia, impera un estigma que fa que costi molt fer el primer pas per sol·licitar aquesta ajuda, ja que només un 12% ha anat amb professionals de la salut i tan sols un 36% s’ho ha plantejat.

  • Optimisme. Malgrat les dades que hem extret de les enquestes, a l’inici se’ls va demanar si són optimistes amb relació a la seva generació i més del 80% mantenen les esperances latents. Gairebé un 90% se sent optimista vers el futur que se’ls presenta a l’horitzó.

Al capdavall, no hem d’oblidar que aquesta generació s’ha criat a remolc de la crisi del 2008 des que tenen ús de raó, s’enfronta a un 40% d’atur juvenil i ha viscut una pandèmia d’abast global que deixa entreveure una segona crisi mundial en poc més de deu anys.

Fa uns anys es criticava el jovent i a alguns se’ls va batejar com a “Ni-Nis”, concepte que es referia al fet que ni treballaven ni estudiaven, en comptes de crear polítiques que facilitessin la cerca de feina dels més joves.

Què n’hem après de tot plegat?

Si alguna cosa hem après d’aquesta situació, és que hem de garantir el dret de l’educació i assegurar-nos que tots i totes les joves tinguin accés a aquesta oportunitat. Sobre les espatlles dels educadors recau una tasca important per saber adaptar-se, per seguir motivant i seguir essent una figura de referència per a les noves generacions.

Aquesta pandèmia ha evidenciat, encara més, el tabú social i la immaduresa existent en matèria de salut mental en aquest país. Espanya actualment té la taxa de professionals més baixa per cada 100.000 habitants de la Unió Europea, que és de 50 i nosaltres ens trobem a 15,4. Països com Itàlia, Alemanya o França tenen la mitjana a 55,7,144,9 i 173,6, respectivament.

Jordi Blanch, director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, adverteix que la millora de plantilles no començarà a arribar fins al 2023. No obstant això, cal una vinculació ràpida i fluida des de les infermeres cap a psicologia clínica o psiquiatria per garantir i protegir la salut emocional del jovent. Ara més que mai, la salut emocional ha de ser un dret i no un privilegi.

Ara fa poc més d’un any, quan esclatava la crisi sanitària causada per la COVID-19 ja es vaticinava una crisi transversal que acabaria estenent-se pels àmbits econòmic i social. Per sortir d’aquest atzucac és imprescindible que tots els actors econòmics, socials i també les administracions hi posin el seu granet de sorra a fi de reconduir la situació. Des d’Unihabit ens sentim interpel·lats per al moment i oferim el millor de nosaltres als universitaris i universitàries per garantir-los una estada òptima i el màxim normal possible en el context actual. Ens posem a disposició dels futurs universitaris per donar-los tots els consells pels estudiants que acumulen després d’anys de trajectòria en el sector. Contacteu amb nosaltres al 935 953 953 o bé a info@unihabit.com.