“Quan estava a la facultat, els professors sempre a les seves classes, mostraven diapositives amb els edificis i les grans obres artístiques i arquitectòniques que hi ha a la Ciutat Comtal, per a ells era una referència mundial de l’arquitectura. Això, em va fer sentir admiració i va despertar la meva curiositat per arribar a conèixer-la. Mentre els catedràtics dissertaven, ensenyant-nos totes les meravelles que hi ha aquí, jo solia pensar en com seria viure i estudiar a Barcelona, encara que en aquests moments tat sols era un somni”. Així va començar Rubén Fernández a madurar la idea de traslladar-se de la seva ciutat natal, La Paz, Bolívia, a la capital catalana, per a cursar un màster.
“Amb el temps em vaig introduir en el món de l’arquitectura paramètrica i vaig començar a mirar per internet les coses que es feien. Així vaig descobrir que una universitat oferia un màster de ‘Parametric Design‘. Quan es van ajuntar aquests dos ingredients: Barcelona i Arquitectura Paramètrica, em vaig dir: “de calaix!, haig d’anar cap allà i aquí estic.” Va assenyalar Fernández; qui al mateix temps va afirmar, estar encantat amb la seva decisió, ja que estudiar a Barcelona és com ho havia imaginat: “genial”.
- Explica’ns una mica què és la parametria en arquitectura?
La parametria, encara que sembla un ‘nou terme’ no ho és. Sempre hem utilitzat paràmetres per a dissenyar. El tema és que ara, gràcies a la tecnologia, podem manipular-los amb major precisió i en qualsevol fase del projecte per a aconseguir resultats òptims. D’aquesta manera, som més eficients i si sorgeixen inconvenients en el disseny es poden corregir sense importar quant avançat estiguis en el projecte; i el millor de tot, sense haver de començar novament des de zero.
- Llavors, això suposa un gran avantatge.
Abans, per qualsevol error que s’hagués comès en el disseny, pràcticament havies de tirar el teu treball a les escombraries i tornar a començar una altra vegada. Amb tot el que això implica. Ara, gràcies a les eines adequades podem, modificar, rectificar o introduir nous paràmetres en qualsevol moment del projecte i aquests es van adaptant sense cap inconvenient al treball final.
- Li dediques moltes hores al màster?
Sí. Des dels primers dies ja teníem molta feina i em va sorprendre, però ens acostumem ràpidament. És graciós perquè tinc altres amics de diferents màsters i els caps de setmana sempre anaven a la platja o planificaven sortides. En canvi, els meus companys i jo havíem de quedar-nos a estudiar a la residència.
- Per què vas triar Unihabit per a viure?
La verdad es que donde vivo, mi trabajo está un poco lejos de mi casa y eso es agotador. No quería más de lo mismo. Así que, lo primero que hice fue buscar un lugar que estuviera cerca de la universidad, para evitar perder tiempo en desplazamientos. Fue cuando encontré la residencia y me pareció genial porque estaba dentro del mismo campus.
- Com va ser la teva adaptació a la residència?
Va ser bastant ràpida, des del primer dia em vaig sentir molt còmode. L’ambient d’estudi i la tranquil·litat em van deixar gratament sorprès.
- Trobes a faltar alguna cosa de casa teva?
Estic tan còmode, que aquesta etapa no m’ha arribat encara, si parlem de ‘casa’, com la llar física. Aquí trobo totes les comoditats, de fet, les habitacions em semblen perfectes per a viure i estudiar, ja que tot està a l’abast i en un mateix lloc.
- Parla’ns dels teus hobbies
La música i el cinema són el que més m’agrada.
- Toques algun instrument?
Sí, toco la guitarra i m’ajuda a alliberar-me de l’estrès. Quan estic amb molta feina o vaig saturat toco la guitarra i això m’ajuda a relaxar-me.
- T’agrada llegir?
Aficionat a lectura no sóc; però això no vol dir que no m’interessi la literatura. Els “àudio llibres” són el meu mètode per a descobrir les diferents obres, ja que no sóc de llegir. Per exemple, el treball de l’arquitecte és dibuixar i jo puc fer això que és mecànic i al mateix temps estar escoltant un bon llibre.
- Quina és la teva frase preferida?
És una frase que deia la meva àvia. “Que surti ànec o gallina, que sigui el que vingui”. Fent referència al fet que hauríem d’afrontar amb valor, la qual cosa la vida ens porti.
- Cuines habitualment a la residència?
Al principi vaig començar cuinant, però cada vegada tenim més treball. Així que, últimament he estat menjant fora, però d’aquesta manera gastes molts diners. Haig de tornar a donar-me temps per a cuinar.
- Si poguessis anar a sopar amb algun personatge històric amb qui ho faries?
Amb George Harrison, guitarrista dels ‘Beatles’. El personatge sempre em va semblar molt interessant i les coses que hauria de dir segur que serien impressionants.
- Viatjaries al passat o al futur?
Jo viatjaria al passat. Sempre m’ha agradat la història i saber les coses de l’antiguitat. És un interès meu.
- Si fossis un súper heroi quin d’ells series?
Spiderman, definitivament. Em fascina la idea de poder balancejar-me entre els edificis.
- Quin és l’objecte més estrany de la teva habitació?
Unes decoracions d’uns sants que em va portar un amic del Líban aquest Cap d’Any. Em va dir que estan beneïdes i tot… doncs sí, això es veu ben estrany (riures).
- Et veig encantat d’estar a la residència
Definitivament. Tinc companys del màster que viuen compartint pis i és més incòmode per a ells estudiar, pel fet que viuen amb molta més gent en espais reduïts. Això fa que es distreguin fàcilment o que no puguin concentrar-se perquè estudien coses diferents i els horaris no sempre són els mateixos. En canvi, aquí, a més de tenir el teu propi espai quan veus a la majoria de gent treballant, que és de la teva mateixa carrera, això et motiva i és més fàcil enfocar-se a l’estudi.
