Quí d’Unihabit combina el futbol de primera divisió amb els seus estudis universitaris? Descubreix-ho a l’ Entrevista Unihabit.

Entre els residents d’ Unihabit, tenim la sort de comtpar amb estudiants de tot el mon els quals, a part de comaprtir la seva vida acadèmica durant un període de temps concret, aconsegueixen també compartir les seves aficions, ambicions i experiències amb nosaltres.

A les residències d’ Unihabit, es generen amistats, record i, els nostres residents, troben en cada una d’elles les seves segones families.

 

Avui, a l’Entrevista Unihabit, us volem presentar al Christian Fernandes, un membre de la nostra gran famíla al que volem que conegueu.

  • Data de naixement: 3 de Juny de 1998
  • És de: Andorra La Vella.
  • Resident a: Unihabit Sant Cugat

“Des de molt petit, tenia clar que volia jugar al futbol i estudiar arquitectura”. Aquestes van ser les paraules de Christian Fernandes (19), estudiant de segon any de L’ Escola Tècnica Superior d’ Arquitectura del Vallès i  jugador del FC. Encamp, equip de primera divisió de la lliga andorrana.

Christian viu en una de les nostres residències universitàries, concretmanet a  Unihabit Sant Cugat, i tots els caps de setmana es desplaça fins a Andorra, la seva ciutat natal, per jugar amb el seu equip de futbol. “Tot hi que, a Andorra son pocs equips, hi ha un nivell bastant competitiu. Allà, la lliga es juga només els diumenges i els dissabtes s’entrena. Gràcies a això, entre setmana puc estudiar la carrera”. 

Davant la pregunta de: Com de difícil és dedicar-se a jugar a aquest nivell i estudiar una carrera alhora? Fernandes, ens comenta que es una mica complicat però que, amb treball, esforç i sacrifici, és possible aconseguir el què un es proposa. “Al principi molts em deien  que no podria jugar a futbol i estudiar arquitectura alhora, ja que la carrera es molt dura. Però jo, de moment, vaig tirant les dues coses endavant.  Diu.

 

Christian, ha  aconseguit unir les seves dues passions gràcies a lo que ell anomena: “la llei de l’esforç”. Així doncs, anima als que viuen a la residència i tenen una altre passió, a part de la carrera, a que no l’abandonin. “Encara que sembli difícil, quan un fa el què li agrada, ho sol portar bastant bé i, això, ajuda a estar bé en altres àrees de la vida. Si només estudies, et pots agobiar però si hi afegeixes una altre de les teves passions, et serveix per desconectar i agafar forces.”

En relació a com es sent vivint a  Unhihabit,  destaca que es troba molt a gust, en un ambient bastant agradable i rodejat de molts companys. “Estar al costat de la universitat, per mi, es lo millor que hi pot haver. Si a això li afegeixes que comparteixo habitació amb el meu millor amic de tota la vida i que tinc als companys aprop, es increíble! ”.

Per poder-lo conèixer més a fons i acabar l’Entrevista Unihabit amb un toc més personal, li hem fet alguna altre pregunteta de més… Jutgeu-ho vosaltres mateixos! 

  • L’últim “coti” de la residència és….

Alguna relació esporàdica axí, inesperada… lo típic d’una residència…. XD

  • El millor llibre que t’han/has recomanat és… 

Sóc molt fan d’una saga que es diu  Cherub, de l’escriptor Robert Muchamore, que va d’una agència d’ espionatge que només té com a espíes a nens de menys de 17 anys, orfes, ambientada al  SXIX… la recomano ¡Se’ns dubte!

  • El millor plat que has cuinat a la residència universitària és… 

No es per res però, aquí a la residència, és molt famosa la meva pasta a la acarbonara! M’agrada molt cuinar, jo cuino i el Sergi neteja XD   

  • Què trobes a faltar de casa teva? 

Realment, a la meva mare, la meva família i al meu gos Cookie, com les galetes. 

  • Quines activitats t’agradaria que s’organitzéssin des de Unihabit per poder dir que no et falta res?  

Estaria bé que a la festa de la residència o prèviament a ella ( a principi de curs), s’organitzés alguna gimcana de tarda o alguna activitat de un dia estil Paintball, per trencar el gel i fer una mica de pinya, o jugar a jocs mítics, que tots coneixem, en el mateix recinte de la residència i així conèixe’ns més tots.  

  • El millor equip del món és…

A part del meu, a Andorra, el Barça a mort! 

  • Som curiosos i sabem que el què passa als allotjaments d’Unihabit, es queda a Unihabit però…Ens expliques alguna anècdota inoblidable que t’hagi passat i que pugui formar part de les #unihabitexperiences? 

Una vegada, jugant amb el meu company Sergi a la “resi”, jo sortia de la dutxa i tenia la tovallola molla, així que li baig donar una fuetada al meu company i ell me la va tornar i vam començar a perseguir-nos per tota la residència i la gent va “flipar” una mica… dient. aquesta gent d’Andorra està una mica malament…. Però no anavem despullats! Que consti! 

Resumint…La vida es qüestió d’actitud,

¡Gràcies Christian, segueix així!