Paula Mendoza va néixer a Castelló l’any 1999. Actualment, està estudiant la doble titulació de Biologia i Ciències ambientals a la Universitat de Girona mentre resideix a Unihabit. Avui ens endinsem a conèixer la seva faceta més personal i el seu punt de vista tant de la ciutat com de la residència.
La Paula és pura energia, una d’aquelles persones que tenen un magnetisme especial que t’atrau, et captiva i et contagia el seu entusiasme des del primer moment gràcies al somriure que sempre l’acompanya allà a on va.
És una noia curiosa que irradia intel·ligència, és una apassionada del rock i el metal, la ciència, el menjar i els petits plaers.
Dit això, ens endinsem a conèixer-la més profundament! Som-hi!
- Què estudies?
Jo estudio doble titulació de biologia i ciències ambientals a la Universitat de Girona.
- Quant temps hi portes a Unihabit?
Aquest és el meu quart any a Unihabit.
- Quins hobbies tens a Girona? Són els mateixos de quan vas aterrar?
Els hobbies que tinc a Girona són anar a caminar mentre escolto música. A vegades també jugo a la pista de vòlei de la residència amb les companyes i companys i poca cosa més, degudes les restriccions actuals.
- Quin és el teu grup de música preferit?
És difícil decantar-me per un en concret, ja que m’agrada especialment el rock britànic com Muse. Tot i això, m’agrada molt el metal d’Alemanya com Rammstein i Oomph!.
- En quin moment decideixes estudiar lluny de casa?
Vaig decidir estudiar lluny de casa quan em vaig adonar que l’única forma de fer la doble titulació era venint aquí a Girona. A més, vaig veure que era l’oportunitat perfecta per madurar i buscar un creixement personal. Avui en dia no me’n penedeixo gens.
- Què és el que et feia més por abans de venir?
A mi, el que em feia més por abans de venir era la possibilitat de trobar-me amb grups molt tancats de gent i que em costés més l’adaptació i el fet de fer amigues i amics.
- Com és viure lluny de la família?
Doncs viure lluny de la família és com tot, té els seus avantatges i els seus inconvenients. Realment, si fas el balanç general, és molt positiu perquè madures moltíssim, però al mateix temps, has d’organitzar-te per fer les tasques de casa i es troba a faltar l’escalf de la família.
- Què és el que més trobes a faltar de casa teva?
El que més trobo a faltar de casa meva és que em facin el dinar (mentre riu). Arribar després de classe i trobar-te el plat a taula és un plaer.
- Com et planteges el futur quan acabis el grau? Què t’agradaria fer? Un màster, treballar…
Quan acabi el grau m’encantaria fer un màster. Al mateix temps, sempre he somiat en fer un Doctorat. Però bé, com la vida dona tantes voltes, si puc acabar en investigació bé, i si no, estic oberta a altres alternatives. El màster segur que el faré, per això!
- Tens algun lema de vida/ mantra?
Més que lema de vida, el que tinc és una paraula en si: CONSTÀNCIA. Per mi és molt important, ja que el fet de ser constant és el que et fa arribar allà on tu vulguis.
- Què és el que més t’agrada de Girona? Coneixies la ciutat?
El que més m’agrada de Girona és que és una ciutat gran, de gairebé 100.000 habitants, però quan hi vius realment sembla un poble. És un lloc molt tranquil, molt segur i pots anar caminant a tot arreu perquè és molt pla. A més, té tot el que puguis necessitar.
- Tens algun racó especial a la ciutat?
Com a estudiant, el König. També la part del barri vell és molt bonica, val la pena visitar qualsevol zona d’aquella part de la ciutat.
- Que destacaries de la Universitat de Girona?
Destacaria que és relativament petita i ho tens tot molt a l’abast. La biblioteca de Montilivi, per exemple, és molt bonica, com tota la Universitat en general.
- Com vas descobrir Unihabit?
Doncs no vaig ser jo qui va descobrir Unihabit, ho va trobar la meva mare buscant residències a Girona per Internet. Llavors, va contactar amb la Montse qui de seguida li va enviar tota la informació molt ben detallada i li va aportar tanta tranquil·litat que la meva mare va estar encantada amb la idea que jo vingués aquí.
- Com recordes la teva adaptació?
És que no recordo una adaptació com a tal, en el primer moment que vaig trepitjar Unihabit ja vaig conèixer a en David i ens vam entendre al moment. El feeling i el bon rotllo va ser instantani. El primer dia ja em vaig fer amiga dels veïns del costat i el mateix David va presentar-me a la meva companya i fins al dia d’avui, quatre anys més tard. Des del primer dia ha estat una adaptació total, sense cap problema.
- Què és el que més t’agrada d’Unihabit?
El que més m’agrada d’Unihabit és el fet que són gent molt propera amb qui pots comptar per qualsevol problema o qualsevol cosa que t’amoïni. És gent que t’entén i que et dona facilitats. A més a més, les instal·lacions són genials i hi ha unes vistes molt boniques. En resum, estar a Unihabit té molts avantatges.
- Com t’organitzes els estudis als habitatges universitaris?
La meva organització consisteix a fer vida a la sala d’estudi comú, dia i nit, el que faci falta quan faci falta.
- Quins moments recordes amb especial estima a Unihabit?
A part de totes les festes que fem (com la de benvinguda o de temàtiques diverses), recordo especialment el moment en què vaig conèixer una de les meves millors amigues, gràcies a en David, que me la va presentar. Em va comentar que tenia una veïna nova que no coneixia ningú i em va animar que anés a trucar a la seva porta per presentar-me. Des de llavors, és una de les meves millors amigues sense cap mena de dubte, va ser un moment molt bonic.
- Tens algun racó preferit a la residència?
Aquesta és una pregunta difícil, ja que la sala comuna és on més hores passo en el dia a dia. Hi tinc una relació d’amor-odi, perquè quan hi soc, és perquè tinc exàmens o feina en general, però quan no hi soc, la trobo a faltar. Si hagués de destacar-ne alguna cosa en concret, destacaria les vistes, que són fantàstiques.
- Com és el teu dia a Unihabit?
El meu dia a Unihabit és bastant monòton. Em desperto, esmorzo, vaig a la Universitat, torno a la residència a dinar i després, si tinc pràctiques torno a la Universitat o em poso a estudiar i a fer feina de classe.
- Quin consell donaries a algú que s’està plantejant viure en una residència?
Un consell que donaria a algú que vol venir a una residència seria que vingui amb la ment oberta i amb moltes ganes de conèixer gent nova. Sobretot que no es tanqui, que intentin ser tan extravertits com sigui possible. Encara sense ser-ho, és molt fàcil fer amics i amigues i, sobretot, que gaudeixin de l’experiència, que és molt bonica.
- Vols enviar algun missatge als futurs residents?
El missatge que enviaria als futurs residents seria que gaudeixin de l’experiència amb seny, que amb dos dits de front s’arriba a tot arreu.
